Dia 3. La recompensa de l'esforç.

Sovint diuen que l'esforç val la pena si quan han passat els dies, el temps,  saps que has després alguna cosa nova. De la meva primera triatló el que he després es que sempre et pots esforçar més, que mai hi arribes al límit per que no saps a on està el límit  ( alguna vegada sabem a on està?). Aquesta sensació, fa que vullgues seguir nadant més, fent més bici i correr més però el temps és el que és i les hores que realment tens són les que marquen quan segons mes pots millorar cada vegada. No hi ha trampa ni hi ha cartó…a més entrenament millor cursa. Com diu el Ajram ( i mira que em cau gros…) : " I do not know where the limit is, but I know were is not".

Aquesta sensació també passa a la feina, on sempre que rebem un treball rebutjat ( algunes vegades amb comentaris que no tenen gaire a veure amb el que diu el treball però com la democràcia: a la ciència el peer-review és dels coneguts el menys dolent dels sistemes) o un projecte avaluat negativament sempre penses que hagueres pogut fer més i millor i que la culpa ( no m'agrada aquesta paraula gens ni mica.) és sols teua i no valen excuses ( que són com el cul…tots en tenim un). I tant és així que aquest esforç és el que ens fa millorar. 

Però crec que es necessari posar límits,  posar fites que ens ajuden a saber quan el que fem està ja al nivell que hi ha o millor. Com es diu al Quixot, ningun home és millor que un altre si no fa alguna cosa que siga millor. Si no hi han fites, si no hi han límits…llavors, a on parem?. I els límits els tenim que ficar cadascun de nosaltres, no ens valen els límits d'altres per que sols cadascú sap "where is not".

Així dons, seguiré nadant quan tinga temps, fent bici amb els amics ( esmorzar i carajillo inclòs!) i correns però per superar els meus límits ( millorar 1h 30min?…és possible. Treballar per a obtenir millor resultats?…és possible) i intentaré que ningú em diga quin són els meus límits per que els meus mels marque jo encara que de vegades pense que haguera pogut fer alguna cosa més.