Per a aquelles persones que no ho han conegut, el Surar, Barx, Lluxent, Pinet, la vall d'Albaida era (és) un petit paradís per als que , com jo, ens queda lluny el Pirineu i els camins de boscos on caminar pensant en coses en les que pensar-hi quan no vols pensar. Era (és) un paradís a 1 hora en bicicleta de muntanya de Cullera. Un pulmó verd on gaudir dels camins estrets entre alcorrocs i pins, i veure conills, esquirols i algun porc senglar ( pocs). Aquí us poso unes fotos del petit paradís on moltes vegades ens hem perdut hores i hores fent MTB o caminant o córrer amb amics, amigues i amb gent que estima la natura.
Sempre que escric al BLOG és perquè em ve de gust contar el que sento i escriure ajuda. Ha ajudat sempre. Però avui és per traure una mica la mala hòstia que tinc a sobre per veure que un dels llocs més bonics que he conegut i volia que conegueren les meves filles ja no hi és. I pots ser, ja no serà mai com abans. El foc, el puto foc que tots els estius sembla aparèixer per a recordar-nos que tot el més bonic és efímer i pot convertir-se en el més horrible dels malsons ha aparegut a les muntanyes nostres. Si, muntanyes nostres perquè són de tots aquells que les estimem. Com als pobles.Diuen que ha estat un llamp. Diuen que amb mes guàrdes forestals s'haguera pogut frenar abans. Diuen que els boscos ja no estan tant nets com abans. Diuen, diuen...i mentre els polítics diuen, els boscos nostres es cremen. Si ja no puguem respirar aire, respirarem merda. Fa ràbia, molta. Perquè jo ho he vist, el verd reflectit al Surar sobre l'aigua que brolla del terra. He vist els porcs senglars córrer pels camins perquè veníem amb les bicicletes, he vist els conills i els pardals. Jo ho he vist. I ara hauré de veure un dibuix en blanc i negre i res que es reflectisca a l'aigua del Surar. I em fa rabia. Perquè les meves filles no ho veuran. Igual, si la muntanya vol d'aquí 20 o 25 anys. Però ja no serà igual.També escric per donar ànims a tots els veis dels pobles nostres, de Llutxent, de Barx, de Pinet, on hem esmorzat milers de vegades. A ells i als bombers i a la gent que està lluitant per parar un malson que fa tres dies que ha començat. Ànims, no esteu sols. Estarem sempre amb vosaltres. Sempre
Aquí una imatge del cel...i l'infern.
