Un dia qualcevol

Avui podria ser un dia qualsevol. Un Dijous entre Dimecres i Divendres on les hores passen i passen al compàs de les agulles del rellotge. Si, encara en quedem dels que ens agraden els rellotges amb agulles. Una de gran i una de petita. El tinc al despatx i m'agrada mirar-lo. No és un Dijous normal per coses que passen i que tu no pots controlar però et fan riure i recordar perquè t'agrada tant la feina que fas i que cal mirar endavant però sempre recordant d'on vens i qui ha estat al teu costat.

Primer, ha estat un Dijous que anava normal com cada Dijous . A les 19:00 agafar les bambes de córrer, la camiseta de la Cursa de Miravet i les maies negres, ja curtes, que va fent calor. Des de casa fins a la Tabacalera hi ha a prop de 3 Km i serveix per anar escalfat. Com cada Dijous, a les 19:30 apareixen la família dels fondistes de Tarragona per a fer un dels entrenaments setmanals. Avui però han vingut corredors que feia temps que no veia com David, com Joan, com Jordi i d'altres. Jo me n'alegro quan veig a gent tan sana que fa temps que no veia i que sempre tenen per a tu un somriure a la cara. Sóc així, m'agrada la gent que desprén energia positiva. Feia només mitja hora que el President de la Generalitat havia estat alliberat a Alemanya per una ordre judicial que diu que el Govern d'Espanya no el pot acusar de sedició ni de rebel·lió. Primera bufetada d'una Europa que esperem amb els braços oberts que pose ordre democràtic a Espanya perquè respecte unes eleccions que el Govern Espanyol va imposar amb l'article 155 i la gent va tornar a votar que vol un canvi. Jo crec que Europa és part de la solució i per això jo també me n'alegrat. Cap persona deu ser empresonada pel seu pensament polític, la seua raça o la seua religió. Cap. Ja no era un Dijous normal. Clar que no.

Segon, després de 13km amb algun que altre sprint amb Morales-que em fa traure el verd del fetge -he arribat a casa i les meves filles han estat xerrant amb mi mentre estirava. He trucat a casa i han felicitat a Milio que avui fa 83 anys. Veure com xarren i com creixen no es pot descriure amb paraules. Però tot ha millorat mes. Primer un missatge de Whatsapp que m'ha fet molt feliç. Deia : " Qualquier persona que te motiva a ser mejor es alguien a quien merce la pena mantener cerca". I jo crec que aixó és veritat, cal tenir a prop a les persones que et fan sentir que tot és possible, que et fan millor.

Tercer, ja després de sopar i dur-les al llit i llegir-les el conte he rebut un email. Un dels estudiants que tenim al grup d'ençà que va començar a la Universitat , David, ha escrit per a dir-me que ha defés el Treball Final de Grau que va fer fa pocs mesos al laboratori amb nosaltres i que ja es Llicenciat en Química. És químic!!!!. M'ha escrit per a dir-m'ho a les 22:00 de la nit i per a dir-me que volia venir a veure'm i parlar de tot el que ha fet. La sensació que tens quan veus a les persones créixer professionalment, que ajudes al fet que es desenvolupen i els eduques tampoc es pot descriure en paraules.

És cert que si tens persones que et motiven, val la pena seguir lluitant.