Una foto en blanco y negro/Una foto en blanc i negre

Ara ja fa setmanes que no escrivia res al blog no per falta d'interès si no per falta de tems. Aquestos mesos han estat una mica durs i amb un final intens...40 minuts que no done passar a ningú però que gràcies a tots els que heu enviat ànims han estat mes suportables.

De vegades, massa vegades, no et dones compte de el temps que necessites al costat de certes persones i sols , en un moment, t'en adones que no podries seguir igual si aquestes persones no estigueren a la vora del teu camí. Per això cada hora, cada minut i cada segon compta i s'ha d'aprofitar al màxim.

A una pel·lícula que m'agrada molt ( Conoces a Joe Black) en un moment donant una dona major li pregunta a la mort com és la mort i la mort li diu si te por i ella li contesta que no, que s'endú moltes fotos de la seva vida i que ha estat molt feliç.

No es pot entendre la vida sense les fotografies que fem cada dia.

Jo avui he triat aquesta, per que em dona vida, em dona força i em dona ganes sempre de tirar endavant.